dimecres, 11 de març de 2009

juAn Diego vaLErA

No fa molt vaig conèixer el Juan Diego. És bon amic d'un amic. És d'aquesta gent que en cinc minuts ja n'has tingut prou per veure que és bona gent. Un apassionat de tot. Molt vitalista, expressiu, enamorat de l'art en totes les seves formes (o almenys de les que a ell l'interessa, es clar).
És normal que una persona així tingui inquietuds per a transmetre algo a la gent, i ho fa mitjançant la fotografia. Una variació d'estils barrejats entre ells. Fotografies molt pròximes a altres disciplines artístiques, portant-te així a escenes que semblen dansa clàssica, contemporània, teatre, happenings de difícil comprensió, o fins i tot monòlegs humorístics fruits de la fatiga de l'entorn (i que em perdoni si no entenc gaire el que pretén, però m'agrada com ho entenc). Així també ens aproxima a escenes fosques molt Linchnianes (i potser ni el suporta) o paisatges humans molt desoladors.
Potser el resultat final és una mica fosc, però realment el que vinc a dir és que m'agrada.
http://www.juandiegovalera.com/

Cap comentari: